JOAN MANEL PIQUER

Letras

Vull ser perfum,
inspirar aquells que s'han perdut.
Saber que puc,
deixar de sentir-me tant dolgut.
Creure en tu,
en el mag, la magia i el truc.

I atravessar aquest desert Catàrtic,
el pànic de viure entre tants inhumans.
Els dies són llargs, moltes nits no dormo.
La por és el motor que m'empeny endavant.

Un món més just,
ens espera darrera aquest mur.
Ho farem junts,
com la tribu que haviem sigut.
Serem la llum,
el foc, la cendra i el fum.

Navegarem sobre un mar Catàrtic,
el fàstic que ens fa veure plàstic surar.
Onades gegants, remolins, tempestes...
L'amor el motor que ens empeny endavant!

Catàrtic de nom, catàrtic de mena,
les ganes de viure amb intensitat.
Catàrtic el cor, que batega i batega,
catàrtics els peus que saben on van.
Catàrtic un crit que desperta la fera,
catàrtic que bé que t'has enfadat!
Catàrtic ets tu, catàrtica ella.
Catàrtic un somni fet realitat